Humanonline

Trabajo, estudios y cursos

Principals transformacions, tipus i diversitat familiar davant la societat del coneixement



Al llarg de la història els canvis produïts en l’economia, la tecnologia i l’organització social han suposat canvis en l’organització familiar. Abans de la industrialització les funcions de producció i reproducció es donaven en el nucli familiar, es tractava del model de família extensa. A partir del segle XIX, industrialitzaci, amb la irrupció del mercat de treball, es separen aquestes dos funcions (reproducció i producció), la funció de reproducció es queda en l’àmbit de la família i la de producció fora (mercat), es continua no obstant amb un model de família extens. No es limita el número de fills, ja que aquests contribuïen amb la seva feina al manteniment de la família. Les dones amb fills no participen del treball assalariats i es limiten a la reproducció i les feines de la llar. Hi ha una divisió del treball per sexe. Els homes porten els ingressos. Es parla del “Salari familiar: Entès, en aquest context, com la paga suficient perquè un home pugui mantenir una família sense que sigui necessari que la seva dona tingui una feina remunerada”1.

Al final del segle XIX, les dones de classe mitjana comencen a practicar les primeres mesures de contracepció, limitant així el número de fills, per altra banda sorgeixen els primers moviments d’alliberació de la dona, per aconseguir el dret al sufragi, igualtat de drets envers els homes (matrimoni, patrimoni i laboral). En l’àmbit tecnològic, des de l’aparició de la primera màquina de vapor (s. XVIII) i la seva aplicació a la industria (Revolució Industrial), va propiciar el desenvolupament econòmic dels principals països d’Europa Occidental i els Estats Units. Tots aquest esdeveniments: Canvis econòmics, tecnològics que han comportat irremeiablement canvis en l’organització social i com que la família és la unitat organitzativa mínima, aquesta també ha canviat.

Al llarg del segle XX, es succeeixin encara més canvis, la tecnologia arriba a les llars amb els electrodomèstic, ho podem traduir en menys temps per fer les tasques domèstiques i dedicar-lo a altres feines, “les llars esdevingueren llocs més agradables i un centre d’activitat per a homes i dones” 2. Els salaris són més alts, permet invertir en l’educació dels fills i preparar-los per que aquests poden gaudir d’un futur millor.

Canvis a nivell Social, Polític i Legislatiu: Alguns d’aquests canvis són La Declaració dels Drets Humans (1948), Dret al vot de les dones (Espanya en 1931), Llei del divorci (1981), i a l’Estat Espanyol no hem d’oblidar la fi de la dictadura (1975), aprovació de la Constitució (1978) i el començament de la Democràcia, legalització de l’avortament, l’educació obligatòria fins els 14 anys (modificat als 16 anys), etc… Apareix l’Estat del Benestar, en el que l’estat proveu de serveis o garanties socials mínimes a la totalitat dels seus habitants.

Hi ha una presa de consciència de les dones de les desigualtats envers els homes, amb aquest canvis, la dona comença a estar més alliberada del pes de la família, es comença a compartir les càrregues familiars, i les dones volen una major participació en la vida social i laboral, així com una independència econòmica del marit. Apareixen nous models de família, a part de la família extensa, família nuclear, la família monoparental i la família ensamblada. Ja en el segle actual (XXI), podem parlar d’un nou model de família, la família homoparental, a partir de la entrada en vigència de Llei de matrimonis del mateix sexe del 2005. (Llei 13/2005, de modificació del Codi Civil en matèria del dret a contreure matrimoni).

Llavors, arribem al segle XXI, amb una sèrie de canvis en els models familiars, podem dir que els trets característics de la família actual són:

  1. Caiguda dels índexs del primer matrimoni
  2. Augment dels naixements fora del matrimoni
  3. Reducció de la taxa de fecunditat
  4. Augment del nivell educatiu de les dones

Una anàlisi del mercat espanyol, en els últims anys (del 2005 al 2009) ens ajuda a aclarir aquest trets característics:

Elaboració pròpia. Font EPA

En les gràfiques de l’esquerra podem observar l’evolució de la ocupació per franges d’edat en referència als homes i a les dones. En ambdós sexes s’ha produït un descens de l’ocupació en la franja d’edat dels 16 als 29 anys. En el cas dels homes es de 10,2 punts percentuals, en canvi en el cas de les dones, encara que ha descendit el nivell d’ocupació, aquest és de 5,9 punts percentuals, és a dir gairebé la meitat que en el cas dels homes. Un altre punt interessant a valorar es situa a la franja dels 45 als 59 anys, hi ha hagut un ascens en ambdós sexes, en el cas de les dones és superior en 0,5 punts percentuals que en el cas dels homes. Tenint en compte l’evolució abans descrita de la evolució de la població, podem comprovar que encara que la població femenina en edat de treballar (dels 16 als 65) hagi descendit, ha passat d’un 78% a l’any 2005 a un 77% a l’any 2009, la taxa d’ocupació de les de dones ha anat augmentant progressivament al llarg d’aquest anys.

Per una banda tenim una incorporació progressiva de la dona al mercat laboral i un retard en la incorporació dels joves al mateix.

L’anàlisi de la població inactiva, s’ha tingut en compte les dades més significatives de l’EPA. En la gràfica adjunta podem observar que ha disminuït el nombre d’inactius, tant d’homes, com de dones, encara que el descens és més significatiu en el cas de les dones. Per altra part, el motiu d’inactivitat per “feines de la llar” ha

disminuït en el cas de les dones, i ha augmentat, encara que no “significativament”, en el cas dels homes.

Amb la irrupció del motor de combustió (industrialització), el canvi va ser merament tecnològic i va a afectar progressivament a tots els àmbits de la societat. El cas és que amb la “revolució de les TIC’s”, aquestes han afectat a tots és els àmbits de la persona. Podem considerar aquestes tecnologies “com una prolongació de la ment humana”[ Jordi Vilaseca, Joan Torrent i Ángel Díaz, 2002: FUOC, 2002 L'economia del coneixement: paradigma tecnològic i canvi estructural. pàg. 5]. Utilitzen el coneixement i contribueixin al mateix temps a generar coneixement. En aquesta contribució del coneixement s’exigeix que les famílies contribueixin a gestionar aquest coneixement mitjançant un entorn laboral més flexible. El context laboral actual és més flexible i inestable, i requereix de que les famílies dediqui més temps a l’educació dels seus membres. Més temps i diners, es necessari de la contribució dels dos membres de la família per la subsistència de la mateixa, el que redunda en compatibilitzar horaris i projectes laborals independents, que pot acabar amb la dissolució del matrimoni, donant models de monoparentalitat, que com s’analitza a l’article de Paz Canovas Leonhart i Piedad M. Sahuquillo Mateo, està en creixement. Per altra part hi ha una reducció de la natalitat i un retard en la concepció del primer fill, tot condicionat per aquestes noves situacions: Incorporació progressiva en els últims anys de la dona al mercat laboral, escassetat en les ajudes a les famílies per part del govern, com exemple tenim la retirada del “cheque bebè”, el augment en la educació de les dones que va unit a treballar en àmbits cada vegada més especialitzats o més “professionals”, i el tenir fills suposa el fi de la seva carrera professional, si l’empresa o l’àmbit laboral no permet una bona conciliació de la vida familiar i laboral.

Referències:
1 de Cortada, Xavier Matheu. L’impacte de la societat del coneixement en l’estructura social. UOC.
2 de Cortada, Xavier Matheu. Evolució dels models familiars. UOC.
3 de Cortada, Xavier Matheu. Vers una transformació del concepte sociabilitat. UOC.
4Castells, Manuel. 2003. El poder de la identidad. Editorial UOC.

Bibliografia:
Canovas Leonhart, P. i Sahuquillo Mateo, PM. (2010), “Educación y diversidad familiar: aproximación al caso de la monoparentalidad”, Educatio Siglo XXI, vol 28.
Llobet, Dolors. 2005. “Conciliació vida laboral i personal: temps de treball i temps de vida”. Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya. http://www.ctesc.cat/scripts/larevista/article.asp?cat=8&art=378
Casares García, Esther. 2008. Universidad Pública de Navarra. Estudios sobre el cambio en la estructura de las relaciones familiares.

http://revista-redes.rediris.es/webredes/portularia/11.Esther%20casares.pdf

Portugal, Ana Maria. 2008. Historia del 8 de marzo Día Internacional de la Mujer. Isis Internacional, Chile. Organización de Estados Iberoamericanos para la Educación, la Ciencia y la Cultura (OEI). http://www.oei.es/noticias/spip.php?article2163

Escriba un comentario

Principals transformacions, tipus i diversitat familiar davant la societat del coneixement



Al llarg de la història els canvis produïts en l’economia, la tecnologia i l’organització social han suposat canvis en l’organització familiar. Abans de la industrialització les funcions de producció i reproducció es donaven en el nucli familiar, es tractava del model de família extensa. A partir del segle XIX, industrialitzaci, amb la irrupció del mercat de treball, es separen aquestes dos funcions (reproducció i producció), la funció de reproducció es queda en l’àmbit de la família i la de producció fora (mercat), es continua no obstant amb un model de família extens. No es limita el número de fills, ja que aquests contribuïen amb la seva feina al manteniment de la família. Les dones amb fills no participen del treball assalariats i es limiten a la reproducció i les feines de la llar. Hi ha una divisió del treball per sexe. Els homes porten els ingressos. Es parla del “Salari familiar: Entès, en aquest context, com la paga suficient perquè un home pugui mantenir una família sense que sigui necessari que la seva dona tingui una feina remunerada”1.

Al final del segle XIX, les dones de classe mitjana comencen a practicar les primeres mesures de contracepció, limitant així el número de fills, per altra banda sorgeixen els primers moviments d’alliberació de la dona, per aconseguir el dret al sufragi, igualtat de drets envers els homes (matrimoni, patrimoni i laboral). En l’àmbit tecnològic, des de l’aparició de la primera màquina de vapor (s. XVIII) i la seva aplicació a la industria (Revolució Industrial), va propiciar el desenvolupament econòmic dels principals països d’Europa Occidental i els Estats Units. Tots aquest esdeveniments: Canvis econòmics, tecnològics que han comportat irremeiablement canvis en l’organització social i com que la família és la unitat organitzativa mínima, aquesta també ha canviat.

Al llarg del segle XX, es succeeixin encara més canvis, la tecnologia arriba a les llars amb els electrodomèstic, ho podem traduir en menys temps per fer les tasques domèstiques i dedicar-lo a altres feines, “les llars esdevingueren llocs més agradables i un centre d’activitat per a homes i dones” 2. Els salaris són més alts, permet invertir en l’educació dels fills i preparar-los per que aquests poden gaudir d’un futur millor.

Canvis a nivell Social, Polític i Legislatiu: Alguns d’aquests canvis són La Declaració dels Drets Humans (1948), Dret al vot de les dones (Espanya en 1931), Llei del divorci (1981), i a l’Estat Espanyol no hem d’oblidar la fi de la dictadura (1975), aprovació de la Constitució (1978) i el començament de la Democràcia, legalització de l’avortament, l’educació obligatòria fins els 14 anys (modificat als 16 anys), etc… Apareix l’Estat del Benestar, en el que l’estat proveu de serveis o garanties socials mínimes a la totalitat dels seus habitants.

Hi ha una presa de consciència de les dones de les desigualtats envers els homes, amb aquest canvis, la dona comença a estar més alliberada del pes de la família, es comença a compartir les càrregues familiars, i les dones volen una major participació en la vida social i laboral, així com una independència econòmica del marit. Apareixen nous models de família, a part de la família extensa, família nuclear, la família monoparental i la família ensamblada. Ja en el segle actual (XXI), podem parlar d’un nou model de família, la família homoparental, a partir de la entrada en vigència de Llei de matrimonis del mateix sexe del 2005. (Llei 13/2005, de modificació del Codi Civil en matèria del dret a contreure matrimoni).

Llavors, arribem al segle XXI, amb una sèrie de canvis en els models familiars, podem dir que els trets característics de la família actual són:

  1. Caiguda dels índexs del primer matrimoni
  2. Augment dels naixements fora del matrimoni
  3. Reducció de la taxa de fecunditat
  4. Augment del nivell educatiu de les dones

Una anàlisi del mercat espanyol, en els últims anys (del 2005 al 2009) ens ajuda a aclarir aquest trets característics:

Elaboració pròpia. Font EPA

En les gràfiques de l’esquerra podem observar l’evolució de la ocupació per franges d’edat en referència als homes i a les dones. En ambdós sexes s’ha produït un descens de l’ocupació en la franja d’edat dels 16 als 29 anys. En el cas dels homes es de 10,2 punts percentuals, en canvi en el cas de les dones, encara que ha descendit el nivell d’ocupació, aquest és de 5,9 punts percentuals, és a dir gairebé la meitat que en el cas dels homes. Un altre punt interessant a valorar es situa a la franja dels 45 als 59 anys, hi ha hagut un ascens en ambdós sexes, en el cas de les dones és superior en 0,5 punts percentuals que en el cas dels homes. Tenint en compte l’evolució abans descrita de la evolució de la població, podem comprovar que encara que la població femenina en edat de treballar (dels 16 als 65) hagi descendit, ha passat d’un 78% a l’any 2005 a un 77% a l’any 2009, la taxa d’ocupació de les de dones ha anat augmentant progressivament al llarg d’aquest anys.

Per una banda tenim una incorporació progressiva de la dona al mercat laboral i un retard en la incorporació dels joves al mateix.

L’anàlisi de la població inactiva, s’ha tingut en compte les dades més significatives de l’EPA. En la gràfica adjunta podem observar que ha disminuït el nombre d’inactius, tant d’homes, com de dones, encara que el descens és més significatiu en el cas de les dones. Per altra part, el motiu d’inactivitat per “feines de la llar” ha

disminuït en el cas de les dones, i ha augmentat, encara que no “significativament”, en el cas dels homes.

Amb la irrupció del motor de combustió (industrialització), el canvi va ser merament tecnològic i va a afectar progressivament a tots els àmbits de la societat. El cas és que amb la “revolució de les TIC’s”, aquestes han afectat a tots és els àmbits de la persona. Podem considerar aquestes tecnologies “com una prolongació de la ment humana”[ Jordi Vilaseca, Joan Torrent i Ángel Díaz, 2002: FUOC, 2002 L'economia del coneixement: paradigma tecnològic i canvi estructural. pàg. 5]. Utilitzen el coneixement i contribueixin al mateix temps a generar coneixement. En aquesta contribució del coneixement s’exigeix que les famílies contribueixin a gestionar aquest coneixement mitjançant un entorn laboral més flexible. El context laboral actual és més flexible i inestable, i requereix de que les famílies dediqui més temps a l’educació dels seus membres. Més temps i diners, es necessari de la contribució dels dos membres de la família per la subsistència de la mateixa, el que redunda en compatibilitzar horaris i projectes laborals independents, que pot acabar amb la dissolució del matrimoni, donant models de monoparentalitat, que com s’analitza a l’article de Paz Canovas Leonhart i Piedad M. Sahuquillo Mateo, està en creixement. Per altra part hi ha una reducció de la natalitat i un retard en la concepció del primer fill, tot condicionat per aquestes noves situacions: Incorporació progressiva en els últims anys de la dona al mercat laboral, escassetat en les ajudes a les famílies per part del govern, com exemple tenim la retirada del “cheque bebè”, el augment en la educació de les dones que va unit a treballar en àmbits cada vegada més especialitzats o més “professionals”, i el tenir fills suposa el fi de la seva carrera professional, si l’empresa o l’àmbit laboral no permet una bona conciliació de la vida familiar i laboral.

Referències:
1 de Cortada, Xavier Matheu. L’impacte de la societat del coneixement en l’estructura social. UOC.
2 de Cortada, Xavier Matheu. Evolució dels models familiars. UOC.
3 de Cortada, Xavier Matheu. Vers una transformació del concepte sociabilitat. UOC.
4Castells, Manuel. 2003. El poder de la identidad. Editorial UOC.

Bibliografia:
Canovas Leonhart, P. i Sahuquillo Mateo, PM. (2010), “Educación y diversidad familiar: aproximación al caso de la monoparentalidad”, Educatio Siglo XXI, vol 28.
Llobet, Dolors. 2005. “Conciliació vida laboral i personal: temps de treball i temps de vida”. Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya. http://www.ctesc.cat/scripts/larevista/article.asp?cat=8&art=378
Casares García, Esther. 2008. Universidad Pública de Navarra. Estudios sobre el cambio en la estructura de las relaciones familiares.

http://revista-redes.rediris.es/webredes/portularia/11.Esther%20casares.pdf

Portugal, Ana Maria. 2008. Historia del 8 de marzo Día Internacional de la Mujer. Isis Internacional, Chile. Organización de Estados Iberoamericanos para la Educación, la Ciencia y la Cultura (OEI). http://www.oei.es/noticias/spip.php?article2163

Escriba un comentario